martes, 26 de mayo de 2009

Adaptacions





Adaptacions a l'ordre del dia en el món animat. És tentador pensar en el còmic com un format de fàcil adaptació al cinema. Després de tot són quadradets als que només cal posar en moviment.La realidat, ha provat que molt poques pel·lícules interesants han sortit dels cómics o de les novel·les gràfiques. Una de les grans obres mestres d'Alan Moore y David Lloyd va ser una aceptable adaptació a la gran pantalla d'una novel·la animada. Per tots aquells que hem llegit la novel·la veiem que realment la pel·lícula és fotograma a fotograma clavada a la novel·la. No tinc dubte que això els ha sortit rentable, ja que tornen a l'atac amb l'adaptació de watchmen.

Sempre trobarem adaptacions amb més o menys glòria, depenent sempre de la fortuna del director...
Als frikis de l'animació ens solen agradar els còmics, i si aquests pasen a ser d'animació gràfica a animació audiovisual a vegades ens entra la decepció. No és aquest el cas de V de Vendeta, que la pel·lícula té una bona qualitat.
De la mateixa manera tenim l'exemple de Sin City

També plagiada fotograma a fotograma del còmic.

Fins i tot la gran pixar, font inesgotable de creativitat fa adaptacions animades.


La gran Pixar

Si no pots amb el teu enemic... comprali les seves accions...
Els estudis Disney en veure que la seva factoria animada estava totlament desfasada, van arribar a un acord amb els accionistes de Pixar per adquirir els estudis d'animació, responsables d'éxits com "Toy Story" o "Buscando a Nemo". Aquesta transacció li va costar a la Disney 7.400 milions de dólars.

El conseller delegat de Pixar, Steve Jobs, considerat l'empresari més influent del món, s'uní al consell directiu de Disney.
El president de Pixar, Ed Catmull, va esdevenir el president dels estudis combinats d'animació de Pixar y Disney. El vicepresident executiu de Pixar, John Lasseter, es va convertir en el cap de creativitat dels estudis d'animación.

















Està clar que junts han fet una feina admirable.

jueves, 21 de mayo de 2009

el vuitè art

Des de ben petita m'han inculcat allò de no està gens bé mossegar la mà que et don de menjar. Però la decepció constant en la meva feina m'ha fet desencantar-me de la publicitat. No obstant em trec el barret davant de peces d'aquestes característiques.





Cannes 62º Festival Internacional de Cine

Cannes és alfombra vermella, estrelles i glamour: l'espurna i la brillantor. Però també cor i rao de ser. La cua per entrar al Palau del Festival són d'aquelles que costa veure, ja sigui per veure la última de Tarantino o les noves de Brillante Mendoza o del chino Lou Ye.
Això és Cannes, la gran festassa del cine. I aquest any més que mai a la gent que ens agrada el món de l'animació el món Cannes ens pot cridar l'atenció.
El gran Festival va obrir les seves portes amb la projecció de Up.


De la factoria Pixar/Disney. Pel·lícula d'animació rodada en tres dimensions que, per poder veure-la, els 4.000 acreditats del festival va haver de posar-se unes ulleres especials. La projeció d'aquesta pel·lícula promet aportar reconeixament en aquest temps de pirateo i crisis.
A part d'aquesta obertura de alt nivell, tenim petites joies com la que ens presenta Gaspar Noe, amb més de tres hores amb fantasia amb Entrar al vacio, o el corea Parck Chan Wook (oldboy) que presentara en aquesta 62 edició de Cannes el llargmetatje de Thirst.
(informació extrapolada de la Vanguardia apartat de cultura)

jueves, 14 de mayo de 2009

Estrenes

En un món farcit de científics malvats amb intencions dubtoses, un jeperut amb talent que es diu Igor somia amb ser un d'aquests excéntrics científics y guanyar així la Fira Científica.

Estrenes

El món de l'animació està generant contingut molt rapidament aquest 2009 el fans de l'animació ja esperem amb candeletes la nova proposta de Henry Selick, Corlaine. Una nena amb una curiositat inesgotable que intenta buscar un món millor i l'acaba trobant en una porta màgica ubicada a casa seva...

martes, 12 de mayo de 2009

cl@sicos b@sicos

Com en tot cinema, hi ha clàssics inolvidables. El que anomenem com a clásicos básicos. Que van marcar un moment, una època. Que van fer que el gènere es formes com a tal. I que sense aquestes aportacions tot hagues estat de ben segur, diferent. La llista és llarga aquí us esmentarem alguns que personalment em van agradar o marcar per alguna raó o un altre.

Vampiros en la Habana, un clàssic dels clàssics. Ningú pot continuar vivint sense veure aquesta pel·lícula.



Mafalda, un superclàssic argenti.

Mafalda es el nom d'una historieta argentina creada per Quino l'any 1964, El personatge principal es una nena de classe mitja argentina amb una actitud compromesa front el món.
Un tan monya, però al cap i a la fi... un gran clàssic de l'animació. Qui no ha crescut amb mafalda?¿? Qué!! no teniu infancia?



I si d'infancia parlem... no podem pasar per alt com ha crecut la gent de la meva generació (85) Dragon ball o com nosaltres l'anomenavem Bola de Drac (això si que és un clàssic bàsic) era el nostre alicient diari... moltes mares no deixaven veure la serie a nenes de la meva classe i tots en juntavem de manera clandestina per veure-la a casa d'un o de l'altre. La violencia que només veien les mares al donar-li un cop d'ull a la serie no tenia res a veure amb els valors que noslatres apreciaben desde els nostres ulls inocents. Amistad, arts marcials e intentar superar-se cada vegada. (ay que mala es la nostalgia!¡!)



A més la música en català perqué no puc sentir aquesta melodia en un idioma que no sigui el català... espero que no us hagin saltat moltes llagrimes!
Pels més nostalgics cal dir que està a punt de sortir Dragon Ball Kai, que és una versió de Dragon Ball Z en alta definició, amb nou opening i ending, nou so, animació reeditada i menys capítols. Pels que us vagi la marxa!
Pesadilla antes de navidad



Moltes són les paraules per definir aquesta gran obra mestra, però poques les encertades. Per la xarxa trobareu milons de llocs on es donen opinions sobre aquesta pel·lícula per tant crec que ja poc més puc dir sobre ella, més que qui no l'ha vist que faci un intensiu Tim Burton i que també faci una ullada a l'obra de Henry Selick.(director amb Burton de pesadilla antes de navidad) I segur que no quedara decebut. Que començi per Vincent i acabi per la novia cadaver, (si nomès vol veure animació). Sinó que també faci una ullada a la seves última obra mestra: sweeney todd o Coraline de l'esmentat Henry Selick. I si encara teniu temps... jo no em canso de mirar Eduardo manostijeras, Ed wood, o la macabra Sleepy Hollow.
El cine animat Europeu o Americà té clàssics però com em repetit ja un parell de cops el món animat està dominat pels japonesos. Encara que l'origen va ser "més o menys" americà, avui en dia ens pasen la ma per la cara. És evident que la majoria de clàssics bàsics que us esmentarem/mostrarem són d'origen asiatic. Ells generen una cantitat de material impensable a l'Europa o a L'America actual. Estan a anys llum de nosaltres. Tot això ve de lluny i als anys 50 genis com Osamu Tezuka ja creaven animacions de gran qualitat.

Mai podriem passar per alt el gran clàssic japonès: porco rosso.

Paprika un altre clàssic, que va arribar a Espanya gracies a festivals de cine com el de Sitges. És una maravella poder gaudir de directors com Satoshi Kon.

Paprika de Satoshi Kon:


Perfect blue, un altre clàssic bàsic de Satoshi Kon:

Akira (アキラ)
Premiada amb el Premio Kōdansha al millor manga. Des de el principi va ser reconeguda com a clàssic del gènere.



La tumba de las luciérnagas


Potser encara no és un clàssic bàsic, però va estar molt aclamada per la critica i el consumidor final. Molt interessant!



Afro samurai. Mini serie de 5 capitols que també ha passat a ser un clàssic molt bàsic de l'animació. El protagonista, samurai de raça negra amb un afro considerable es converteix en un guerrer invencible.

lunes, 11 de mayo de 2009

Autors independents

L'art del cinema d'animació s'ha revolucionat en els últims anys. Grans companyies, empreses, e individuals aposten per ell. Com hem vist en alguna altre part d'aquest blog. Però personalment la creativitat més brutal la veiem moltes vegades en directors independents. O productores menys conegudes.
Aquí teniu un exemple d'unes obres mestres de Pablo Polledri. I la poc coneguda però magnifica productora zumbakamera.











sábado, 9 de mayo de 2009

Aquí tenim uns videos del transgresor e independent Phil Mulloy. És sempre interesant veure la perpectiva del món que té aquest geni. Amb una visió ironica i demolidora de la vida que gairebé sempre li serveix per crear-se enemics.



viernes, 8 de mayo de 2009

Un dels directors independents més reconegut en els ultims anys ha estat Coke Riobóo. El qual va guanyar el Goya 2007 pel millor curt d'animació. Aquí teniu aquesta petita joia. A GAUDIR S'HA DIT:

jueves, 12 de marzo de 2009

Inicis del cinema d'animació


És curiosa la història de la humanitat, oi? Tantes i tantes vegades sen’s fa creure que les coses són d’una certa manera. I realment les mentides inunden alguns dels nostres conceptes bàsics. El món de l’animació no podia ser diferent i també és una mentida el que ens han inculcat sobre els seus inicis. La idea ben extesa de que Blancaneus i els set nans era la primera pel·lícula d’animació de la història és totalment falsa. I no especialment perqué la “grandiosa” productora no s’hagi escarrasat a repetir-ho una vegada i una altre…
Per sort, o per desgracia, la informació corre més ràpida que la llum en aquests temps. I sabem de bones fonts que la primera pel·licula d’animació de la història va ser dirigida pel brillant Quirino Cristiani, que es va adelantar més de 20 anys a la famosa producció norteamericana. Aquesta producció es va anomenar l’Apostol i va ser un exit rotund a l’Argentina dels anys 30.
Més tard es tornà a abançar a Disney fent Peludopolis, el primer film animat i sonor.

martes, 10 de marzo de 2009

l'animació avui en dia

El món de l'animació ha avançat molt en els darrers anys, més que avançar podríem dir que ha donat voltes de campana. Potser no tant en el nostre pais, però per exemple en el cas Japonès l'anime i el manga han creat una nova filosofia de vida.



Hem de comentar que encara avui hi ha moltes opinions equivocades sobre la diferencia bàsica entre aquests dos conceptes d'anime i manga. Desde aquí volem aclarar-les. L'anime es tot allò audivisual: pel·lícules, curts, series de televisió, justament la paraula anime ve d'animació. I el manga es tot allò que es publica en paper: cómics, "historietas", dibuixos animats. L'anime i el manga només ho són com a tal, quan estan dibuixats per un japonés. No cal dir que aquests tenen un estil molt particular i únic.

miércoles, 4 de marzo de 2009

l'animació a catalunya

Estem a anys llum d'arribar a la qualitat japonesa, no obstant al nostre país també es realitzen diversos actes, pel reconeixament i la realització del cinema d'animació. Un del actes més important i representatiu seria l'ANIMAC la Mostra Internacional de Cinema d'animació. L'animac ha tingut lloc, com és habitual, a les terres de Lleida, per suposat la seva alfombra vermella no té el glamour d'altres festivals, no circulen per ella artistes de tot tipus i color, lluint les seves millor gales, però tampoc li fa cap tipus de falta. Ja que els seus grans protagonistes són dibuixos animats: "pataliebres" de goma, enormes yinnis, dones salvatges, narradors d'histories, "caracangrejos", japoneses perfectes, "supersapos", personetes i personatges... i diferent fauna autòctona impossible de classificar. Aquest certament, que ja celebra la seva XIII edició té un esperit molt creatiu, ja que contraposa la dinamització de la cultura pirinenca catalana, amb l'animació independent. Dos ingredients perfectes per una bona estona de plaer.
El plat fort del certamen 2009 va ser el llargometratje Vals con Bashir, seleccionada per Israel com a candidata als Oscars a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El títol fa referència a un soldat israelí que comença a disparar indscriminadament cap unes parets plenes de posters de Bashir Gemayel, el primer ministre del Líbano assessinat l'any 1982. Un film devastador amb un impressionat dibuix. Aquí us deixem un tastet:

jueves, 15 de enero de 2009

l'animació a la resta del món

No hi cap mena de dubte que els reis de l'animació en aquest món son els japonesos però hem de tenir en compte que hi ha entitats grandioses com Pixar que no es queden curtes. També la gran aportació de directors "independents" com és el cas del maravellós, grandiós, fabulós, i tots els ós en els que puguis pensar... com Tim Burton.

Aquí teniu un tastet... A DISFRUTAR!!