martes, 26 de mayo de 2009

Adaptacions





Adaptacions a l'ordre del dia en el món animat. És tentador pensar en el còmic com un format de fàcil adaptació al cinema. Després de tot són quadradets als que només cal posar en moviment.La realidat, ha provat que molt poques pel·lícules interesants han sortit dels cómics o de les novel·les gràfiques. Una de les grans obres mestres d'Alan Moore y David Lloyd va ser una aceptable adaptació a la gran pantalla d'una novel·la animada. Per tots aquells que hem llegit la novel·la veiem que realment la pel·lícula és fotograma a fotograma clavada a la novel·la. No tinc dubte que això els ha sortit rentable, ja que tornen a l'atac amb l'adaptació de watchmen.

Sempre trobarem adaptacions amb més o menys glòria, depenent sempre de la fortuna del director...
Als frikis de l'animació ens solen agradar els còmics, i si aquests pasen a ser d'animació gràfica a animació audiovisual a vegades ens entra la decepció. No és aquest el cas de V de Vendeta, que la pel·lícula té una bona qualitat.
De la mateixa manera tenim l'exemple de Sin City

També plagiada fotograma a fotograma del còmic.

Fins i tot la gran pixar, font inesgotable de creativitat fa adaptacions animades.


La gran Pixar

Si no pots amb el teu enemic... comprali les seves accions...
Els estudis Disney en veure que la seva factoria animada estava totlament desfasada, van arribar a un acord amb els accionistes de Pixar per adquirir els estudis d'animació, responsables d'éxits com "Toy Story" o "Buscando a Nemo". Aquesta transacció li va costar a la Disney 7.400 milions de dólars.

El conseller delegat de Pixar, Steve Jobs, considerat l'empresari més influent del món, s'uní al consell directiu de Disney.
El president de Pixar, Ed Catmull, va esdevenir el president dels estudis combinats d'animació de Pixar y Disney. El vicepresident executiu de Pixar, John Lasseter, es va convertir en el cap de creativitat dels estudis d'animación.

















Està clar que junts han fet una feina admirable.

jueves, 21 de mayo de 2009

el vuitè art

Des de ben petita m'han inculcat allò de no està gens bé mossegar la mà que et don de menjar. Però la decepció constant en la meva feina m'ha fet desencantar-me de la publicitat. No obstant em trec el barret davant de peces d'aquestes característiques.





Cannes 62º Festival Internacional de Cine

Cannes és alfombra vermella, estrelles i glamour: l'espurna i la brillantor. Però també cor i rao de ser. La cua per entrar al Palau del Festival són d'aquelles que costa veure, ja sigui per veure la última de Tarantino o les noves de Brillante Mendoza o del chino Lou Ye.
Això és Cannes, la gran festassa del cine. I aquest any més que mai a la gent que ens agrada el món de l'animació el món Cannes ens pot cridar l'atenció.
El gran Festival va obrir les seves portes amb la projecció de Up.


De la factoria Pixar/Disney. Pel·lícula d'animació rodada en tres dimensions que, per poder veure-la, els 4.000 acreditats del festival va haver de posar-se unes ulleres especials. La projeció d'aquesta pel·lícula promet aportar reconeixament en aquest temps de pirateo i crisis.
A part d'aquesta obertura de alt nivell, tenim petites joies com la que ens presenta Gaspar Noe, amb més de tres hores amb fantasia amb Entrar al vacio, o el corea Parck Chan Wook (oldboy) que presentara en aquesta 62 edició de Cannes el llargmetatje de Thirst.
(informació extrapolada de la Vanguardia apartat de cultura)

jueves, 14 de mayo de 2009

Estrenes

En un món farcit de científics malvats amb intencions dubtoses, un jeperut amb talent que es diu Igor somia amb ser un d'aquests excéntrics científics y guanyar així la Fira Científica.

Estrenes

El món de l'animació està generant contingut molt rapidament aquest 2009 el fans de l'animació ja esperem amb candeletes la nova proposta de Henry Selick, Corlaine. Una nena amb una curiositat inesgotable que intenta buscar un món millor i l'acaba trobant en una porta màgica ubicada a casa seva...

martes, 12 de mayo de 2009

cl@sicos b@sicos

Com en tot cinema, hi ha clàssics inolvidables. El que anomenem com a clásicos básicos. Que van marcar un moment, una època. Que van fer que el gènere es formes com a tal. I que sense aquestes aportacions tot hagues estat de ben segur, diferent. La llista és llarga aquí us esmentarem alguns que personalment em van agradar o marcar per alguna raó o un altre.

Vampiros en la Habana, un clàssic dels clàssics. Ningú pot continuar vivint sense veure aquesta pel·lícula.



Mafalda, un superclàssic argenti.

Mafalda es el nom d'una historieta argentina creada per Quino l'any 1964, El personatge principal es una nena de classe mitja argentina amb una actitud compromesa front el món.
Un tan monya, però al cap i a la fi... un gran clàssic de l'animació. Qui no ha crescut amb mafalda?¿? Qué!! no teniu infancia?



I si d'infancia parlem... no podem pasar per alt com ha crecut la gent de la meva generació (85) Dragon ball o com nosaltres l'anomenavem Bola de Drac (això si que és un clàssic bàsic) era el nostre alicient diari... moltes mares no deixaven veure la serie a nenes de la meva classe i tots en juntavem de manera clandestina per veure-la a casa d'un o de l'altre. La violencia que només veien les mares al donar-li un cop d'ull a la serie no tenia res a veure amb els valors que noslatres apreciaben desde els nostres ulls inocents. Amistad, arts marcials e intentar superar-se cada vegada. (ay que mala es la nostalgia!¡!)



A més la música en català perqué no puc sentir aquesta melodia en un idioma que no sigui el català... espero que no us hagin saltat moltes llagrimes!
Pels més nostalgics cal dir que està a punt de sortir Dragon Ball Kai, que és una versió de Dragon Ball Z en alta definició, amb nou opening i ending, nou so, animació reeditada i menys capítols. Pels que us vagi la marxa!