Inicis del cinema d'animació

És curiosa la història de la humanitat, oi? Tantes i tantes vegades sen’s fa creure que les coses són d’una certa manera. I realment les mentides inunden alguns dels nostres conceptes bàsics. El món de l’animació no podia ser diferent i també és una mentida el que ens han inculcat sobre els seus inicis. La idea ben extesa de que Blancaneus i els set nans era la primera pel·lícula d’animació de la història és totalment falsa. I no especialment perqué la “grandiosa” productora no s’hagi escarrasat a repetir-ho una vegada i una altre…
Per sort, o per desgracia, la informació corre més ràpida que la llum en aquests temps. I sabem de bones fonts que la primera pel·licula d’animació de la història va ser dirigida pel brillant Quirino Cristiani, que es va adelantar més de 20 anys a la famosa producció norteamericana. Aquesta producció es va anomenar l’Apostol i va ser un exit rotund a l’Argentina dels anys 30.
Més tard es tornà a abançar a Disney fent Peludopolis, el primer film animat i sonor.

l'animació avui en dia

El món de l'animació ha avançat molt en els darrers anys, més que avançar podríem dir que ha donat voltes de campana. Potser no tant en el nostre pais, però per exemple en el cas Japonès l'anime i el manga han creat una nova filosofia de vida.

Hem de comentar que encara avui hi ha moltes opinions equivocades sobre la diferencia bàsica entre aquests dos conceptes d'anime i manga. Desde aquí volem aclarar-les. L'anime es tot allò audivisual: pel·lícules, curts, series de televisió, justament la paraula anime ve d'animació. I el manga es tot allò que es publica en paper: cómics, "historietas", dibuixos animats. L'anime i el manga només ho són com a tal, quan estan dibuixats per un japonés. No cal dir que aquests tenen un estil molt particular i únic.

l'animació a catalunya

Estem a anys llum d'arribar a la qualitat japonesa, no obstant al nostre país també es realitzen diversos actes, pel reconeixament i la realització del cinema d'animació. Un del actes més important i representatiu seria l'ANIMAC la Mostra Internacional de Cinema d'animació. L'animac ha tingut lloc, com és habitual, a les terres de Lleida, per suposat la seva alfombra vermella no té el glamour d'altres festivals, no circulen per ella artistes de tot tipus i color, lluint les seves millor gales, però tampoc li fa cap tipus de falta. Ja que els seus grans protagonistes són dibuixos animats: "pataliebres" de goma, enormes yinnis, dones salvatges, narradors d'histories, "caracangrejos", japoneses perfectes, "supersapos", personetes i personatges... i diferent fauna autòctona impossible de classificar. Aquest certament, que ja celebra la seva XIII edició té un esperit molt creatiu, ja que contraposa la dinamització de la cultura pirinenca catalana, amb l'animació independent. Dos ingredients perfectes per una bona estona de plaer.
El plat fort del certamen 2009 va ser el llargometratje Vals con Bashir, seleccionada per Israel com a candidata als Oscars a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El títol fa referència a un soldat israelí que comença a disparar indscriminadament cap unes parets plenes de posters de Bashir Gemayel, el primer ministre del Líbano assessinat l'any 1982. Un film devastador amb un impressionat dibuix. Aquí us deixem un tastet: